Vila-real filma! seqüència 1

Amb el suport de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vila-real naix aquesta nova iniciativa audiovisual, Vila-real filma!, un DVD recopilatori de curtmetratges rodats a Vila-real.

Amb una periodicitat anual, Vila-real filma! pretén ser un arxiu visual de la memòria de curtmetratges de la ciutat.

Des que el festival de curtmetratges Cineculpable va començar fa 16 anys, a la nostra ciutat s’ha viscut amb efervescència la cultura audiovisual. La mera presència de la trobada anual feia que molts joves començaren a filmar els primers treballs per a presentar-los al certamen. La il·lusió de la primera vegada, combinada amb la posada de llarg d’un festival que ràpidament es va consolidar en el panorama provincial, va fer que les produccions en curt es dispararen.

Per tots és sabut que un curt no requereix un gran equip de producció darrere, tan sols ganes i talent, i d’això hi ha molt ací. Per posar-ne algun exemple, l’any 2002, amb Antoni Castelló com a director del certamen, s’estrenava en el festival un jove exultant, que amb tan sols 16 anys va filmar la seua primera obra i la va presentar a Cineculpable; Sergio Tellols, com s’anomena, encarna un dels leitmotiv d’aquest festival, d’aquesta història dels curtmetratges a Vila-real. Sergio ha presentat sempre les seues obres al certamen i ha guanyat múltiples premis. I això fa gran un certamen, que els seus hi confien.

Després va arribar el fenomen Dos primos muy primos, de Cristian Font i Javier Batalla, que van culminar la seua obra recentment i una important cadena per cable va adquirir els drets d’emissió dels seus curtmetratges.

Els va seguir l’eclèctic Cristian Micó, que va rodar sengles curtmetratges el 2003 d’una qualitat notable: Bonjour mon amour i Dentro, amb equip al complet de Vila-real.

L’escena local començava a animar-se. Un jove Álvaro Beltrán, amb la seua experiència en grans productores, fill de l’ínclit Rafael Beltrán, aterra definitivament a Vila-real i comença a filmar èxits sense parar; Maelstrom, Stop a la hipnosis, 5 minutos en el tiempo… després d’una reeixida carrera, que encara continua, va aconseguir realitzar un impressionant treball anomenat El fenómeno ovni, que va fer les delícies de tot el món; va ser un curt amb vocació de llarg, gran qualitat i elenc local per descomptat.

Prompte van emergir nous creadors als albors dels esdeveniments, Xavi Manzanet va sorprendre amb La terra promesa, un arriscat documental sobre la contaminació fabril; un tema delicat en una província que viu del taulellet i de les fàbriques.

El gran públic va gaudir amb la inclassificable No invadirás Polonia del col·lectiu Freaks in Black; també amb la hipnòtica i hilarant Pantocrátor de Román Rubert.

El mateix Fili, en altre temps director del certamen, va trencar el gel amb Trance i, més tard, va botar al món de la publicitat amb un èxit notable.

Tots s’animaven perquè la situació ho requeria, el curtmetratge està de moda i fins i tot aquells que venien d’altres arts més reconegudes com el teatre o la fotografia, van començar a emergir en el camp dels 24 fotogrames per segon; Sergi González, director de teatre i escriptor d’èxit, va sorprendre amb el seu impactant Si sabes decir hello; Toni Losas, conegut fotògraf de prestigi nacional, va impactar a propis i estranys amb DEBT, un deliri en 3D.

Tots aquests autors pertanyen a una mateixa generació, que ha crescut amb el festival i que ha confiat en aquest per a presentar les seues obres. Ara, d’alguna manera, se’ls torna el gran favor que van fer per Cineculpable, en ajudar-lo a créixer. S’edita aquest DVD que busca com a fi últim la promoció dels artistes locals.

Sabem que no estan tots els que són, hi falten grans noms com el productor Paco Canales, que posseeix el primer curtmetratge oficial filmat a Vila-real; tampoc tota la nova onada d’artistes, més joves, més intrèpids i amb menys mitjans econòmics que mai! També aquells que només tenen a favor seu un o dos treballs, però que igualment mereixen ser reconeguts.

Però aquesta iniciativa acaba de començar, cada any editarem un DVD que recollirà el fons filmogràfic de la nostra ciutat; com resa el seu nom, Vila-real filma! i filma molt.

American horror history, qué bien lo hacen todos!

Reconozco que no me era nada cautivador ver una serie de terror; y menos después de la involución del propio género, sustos y casquería que dan poco rile, la verdad.

Y una serie... daban ganas de ni empezar a verla.

Normalmente a los que nos gusta este fenómeno televisivo, que parece nuevo pero no lo es, véase Bonanza y los siete caballos que venían de allí, estamos más que avezados en largas y duras batallas temporada tras temporada, que nada te cuentan. Vamos, que me gustan las series, pero que no se enternizen.

Cuando leí que "American horror history" cerraba las temporadas y la temática con trece capítulos y va que te estrellas, pensé que podría ser interesante. Sería como una serie, pero corta. Vamos lo que tendrían que haber hecho los de "The walking dead" y lo hubieran petado.

Así pues, tras un más que notable episodio piloto, que tampoco fascina, pues de casas encantadas hemos visto una retahíla, (no hace falta ser un Iker Jiménez), pasa algo inquietante... la serie te engancha! Vuelvo a sentir esa necesidad de ver otro capítulo ya, como la tuve en "Lost. Pero cómo? si es solo una casa encantada con entes por doquier. Bueno pero decir solo eso sería cosificar la serie, hacer un reducido resumen que cercena otros elementos emocionales de la trama, a saber, el padre de familia viene de una infidelidad con una joven, la madre de un aborto traumático, y la hija con un trastorno de la personalidad, que ahora lo llaman ser gótico. Todo esto con unos vecinos algo perturbadores.

La serie va de una casa encantada sí, pero también de una familia con graves problemas de convivencia que le dan un punto de drama a la serie que casa muy bien. Todo se complica cuando la amante (Kate Mara, la periodista de House of Cards) encuentra la casa y empieza a dar guerra que es un primor.

A medida que la serie va avanzando, te das cuenta de una cosa, todos lo hacen muy bien, están muy bien dirigidos (Ryan Murphy y Brad Falchuk, perfectos desconocidos para mí), pero es que además, la vecina Jessica Lange (óscar en Totssie) le da un empaque a la serie que otros desearían, magistral lección de interpretación. Pero el resto, que podrían patinar por el mero hecho de ser fantasmas y hacer interpretaciones hilarantes, no lo hacen, para mí están todos perfectos.

La fotografía es correcta, no hay muchos chorros de sangre y vísceras, y los pocos que hay, están justificados. La música te lleva lo justo, la intro da mucho canguelo, y los 13 capítulos son lo correcto; como mucho sobraría el doble capítulo de "Hallowen". Cuando la serie comienza a ser chicle, se acaba y eso el espectador lo agradece.

Todo está muy justificado con los queridos y socorridos "flasbacks", que solucionan, a modo de ñapa, cualquier fallo habido o por haber.

Hay alguna pega con el montaje en general, y en ocasiones con el rácord, que se pierde, nunca sabes si lo hacen a propósito porque pasa mucho, pero tampoco es para rasgarse las vestiduras a modo Hulk.

Al loro con la joven Taissa Farmiga, la hija oscura, será una gran actriz y se la van a rifar.

Al final quedaros con esto, las interpretaciones y la trama te llevaran en volandas. 

Disfrutarla tanto como yo.

model per a fer un testament

Còpia fidel del testament atorgat pel senyor Pasqual Fos i Castillo

A la vila de Sueca, als quinze dies del mes de març de l'any mil vuit-cents seixanta-dos. En el nom de Déu, amén. S'ha de saber per aquesta pública escriptura que jo, Pasqual Fos i Castillo, veí d'aquesta vila de Sueca, batejat en la parròquia de Sant Pere, fill legítim del senyor Antonio Fos i Sisteró i de la senyora Agustina Castillo i Doménech, marit i muller difunts, trobant-me bo i sa i en l'ús cabal dels meus sentits i de les meues potències, crec i confesse el misteri de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones diferents i un sol Déu vertader, i tots els misteris i sagraments que té, creu i confessa la Nostra santa Mare l'Església catòlica, apostòlica i romana, sota la fe de la qual he viscut i tinc la intenció de viure i de morir, com a catòlic i fidel cristià, temorós de la mort, que és cosa certa i natural, i de la seua hora ignorada, implore el meu auxili la sempre Verge Maria, el sant del meu nom, el meu àngel de la guarda i tots els altres sants i àngels de la cort celestial, per atorgar i fer ordenar el meu testament en la forma següent:
En primer lloc encomane la meua ànima a Dèu Nostre Senyor, que del no-res la va traure i la va criar i la va redimir amb el preu infinit de la seua preciosa sang i el cos el va enviar a terra; així, al meu cos, en morir jo, amortallat de la forma que sap la meua família, vull que li donen terra al cemetiri públic de Sueca i que el seguici fúnebre i els funerals vagen precedits del clero i que el meu cos el depositen dins d'un taüt senzill.
Deixe per bé i sufragi de la meua ànima la quantitat de vint-i-cinc lliures; deixe, així mateix, per a benefici de l'hospital de la vila, la quatitat de cinc sous. Nomene com als meus marmessors testamentaris i executors de la meua voluntat el senyor rector que ho siga, en morir jo, de la meua parròquia i el me oncle, el senyor Lluís Fos i Palau, els dos conjuntament i cadascun per ell mateix i els done poder i la facultat que necessiten per al millor desenvolupament del meus encàrrecs.
Finalment, declare que deixe tots els meus altes béns, mobles i immobles, deutes, accions i qualsevol altra cosa a mi pertanyent, al primer fill de qualsevol del meus germans o germanes, que serà el meu nebot major i el meu hereu universal.
Declare que aquest testament és el meu primer i únic testament, el qual és lèxpressió de la meu última voluntat i vull que s'entenga i s'estime de la millor forma, segons Dret.
Així ho dic i ho firme davant del notari Joan Tàrrega, advocat, Joan Gascó, metge i Ramon Esteve, propietari, tots ells veïns de la Vila de Sueca.

Extracte del llibre "Aldebaran" de Josep Franco, de la editorial Bromera.