Amb una periodicitat anual, Vila-real filma! pretén ser un arxiu visual de la memòria de curtmetratges
de la ciutat.
Des que el festival de curtmetratges Cineculpable
va començar fa 16 anys, a la nostra ciutat s’ha viscut amb efervescència la
cultura audiovisual. La mera presència de la trobada anual feia que molts joves
començaren a filmar els primers treballs per a presentar-los al certamen. La
il·lusió de la primera vegada, combinada amb la posada de llarg d’un festival
que ràpidament es va consolidar en el panorama provincial, va fer que les
produccions en curt es dispararen.
Per tots és sabut que un curt no requereix un gran
equip de producció darrere, tan sols ganes i talent, i d’això hi ha molt ací.
Per posar-ne algun exemple, l’any 2002, amb Antoni Castelló com a director del
certamen, s’estrenava en el festival un jove exultant, que amb tan sols 16 anys
va filmar la seua primera obra i la va presentar a Cineculpable; Sergio
Tellols, com s’anomena, encarna un dels leitmotiv
d’aquest festival, d’aquesta història dels curtmetratges a Vila-real. Sergio ha
presentat sempre les seues obres al certamen i ha guanyat múltiples premis. I
això fa gran un certamen, que els seus hi confien.
Després va arribar el fenomen Dos primos muy primos, de Cristian Font i Javier Batalla, que van
culminar la seua obra recentment i una important cadena per cable va adquirir
els drets d’emissió dels seus curtmetratges.
Els va seguir l’eclèctic Cristian Micó, que va
rodar sengles curtmetratges el 2003 d’una qualitat notable: Bonjour mon amour i Dentro, amb equip al complet de Vila-real.
L’escena local començava a animar-se. Un jove Álvaro
Beltrán, amb la seua experiència en grans productores, fill de l’ínclit Rafael
Beltrán, aterra definitivament a Vila-real i comença a filmar èxits sense
parar; Maelstrom, Stop a la hipnosis, 5 minutos en el tiempo… després d’una reeixida carrera, que encara
continua, va aconseguir realitzar un impressionant treball anomenat El fenómeno ovni, que va fer les
delícies de tot el món; va ser un curt amb vocació de llarg, gran qualitat i
elenc local per descomptat.
Prompte van emergir nous creadors als albors dels
esdeveniments, Xavi Manzanet va sorprendre amb La terra promesa, un arriscat documental sobre la contaminació
fabril; un tema delicat en una província que viu del taulellet i de les
fàbriques.
El gran públic va gaudir amb la inclassificable No invadirás Polonia del col·lectiu Freaks
in Black; també amb la hipnòtica i hilarant Pantocrátor
de Román Rubert.
El mateix Fili, en altre temps director del
certamen, va trencar el gel amb Trance
i, més tard, va botar al món de la publicitat amb un èxit notable.
Tots s’animaven perquè la situació ho requeria, el
curtmetratge està de moda i fins i tot aquells que venien d’altres arts més
reconegudes com el teatre o la fotografia, van començar a emergir en el camp
dels 24 fotogrames per segon; Sergi González, director de teatre i escriptor
d’èxit, va sorprendre amb el seu impactant Si
sabes decir hello; Toni Losas, conegut fotògraf de prestigi nacional, va
impactar a propis i estranys amb DEBT,
un deliri en 3D.
Tots aquests autors pertanyen a una mateixa
generació, que ha crescut amb el festival i que ha confiat en aquest per a
presentar les seues obres. Ara, d’alguna manera, se’ls torna el gran favor que
van fer per Cineculpable, en ajudar-lo a créixer. S’edita aquest DVD que busca
com a fi últim la promoció dels artistes locals.
Sabem que no estan tots els que són, hi falten
grans noms com el productor Paco Canales, que posseeix el primer curtmetratge
oficial filmat a Vila-real; tampoc tota la nova onada d’artistes, més joves,
més intrèpids i amb menys mitjans econòmics que mai! També aquells que només
tenen a favor seu un o dos treballs, però que igualment mereixen ser
reconeguts.
Però aquesta iniciativa acaba de començar, cada any
editarem un DVD que recollirà el fons filmogràfic de la nostra ciutat; com resa
el seu nom, Vila-real filma! i filma
molt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario